Uno de los textos que trabajamos en el tema 1 sobre grupos sociales aborda el problema de la polarización. Su autor Silvio Waisbord participó en un conversatorio en la Universidad de Uraguay justamente sobre este tema y en esta grabación explica muchos de los conceptos relevantes de su texto
Pues sí! Claro que puede. Ayer con el grupo B de Psicología Social II, mientras analizábamos el continuo interpersonal-intergrupal propuesto por Henri Tajfel para entender la conducta humana tuvimos un interesante debate sobre la polarización política. Hola La Vanguardia publica esta entrevista con Alexis Ravelo, autor de novela negra que acaba de publicar «Los nombres prestados». Y mirad lo que dice el autor: «“Volvemos a dejar de ver un ser humano en el adversario político, y eso es lo más peligroso que existe”.
En aquest curs he estat treballant amb diferents grups del Grau de Psicologia i de Educació Social de la UV sobre els discurs social al voltant de la immigració. Hem analitzat com, en el discurs polític i en els mitjans de comunicació, es construeix el significat de la categoria social «immigrant» en un procés característic del prejudici on la categoria social naix o es re-significa per donar suport a un estigma. Per exemple, si prenem les xifres de 2018, sobre el total de la Inmigració rebuda, les arribades a les costes estimades pel Ministeri del Interior són sols el 7.8 per cent del total. Per cert, una xifra d’entrades que no arriba al que la Agencia Española de Estabilidad Presupuestaria estima necessari per mantenir el sistema de pensions. Tanmateix, les imatges de les persones entrant nadant, en pateres o en cayucos omplint els telediaris doten d’un significat a la categoria «immigrant» que per a res es correspon amb la realitat i la diversitat de la inmigració en Espanya.
A classe hem estudiat que el prejudici no és només un biaix en la cognició social, és un sistema de pensament que consisteix en acceptar que la diferenciació en categories socials per origen, ètnia, color de pell, sexe, orientació sexual, religió, etc, serveix bé per a explicar i comprendre el nostre món. Aquest sistema de pensament necessita realitzar una operació bàsica: l’homogeneïtzació del exogrup, de l’altre, del diferent.
Per lluitar contra aquest procés d’homogenització amb el curs de tercer d’Educació Social hem analitzat les notícies de premsa que encunyen una imatge estereotipada de la immigració, associant-la a l’arribada de població per la mar, de manera il·legal, en piragües o pateres. I hem fet un esforç per dissenyar estrategies que permitisquen visibilitzar l’enorme diversitat de les persones que viuen sota l’etiqueta de «immigrant». Enllaço a continuació alguns dels videos realitzats per l’alumnat de tercer d’Educació Social. Estic molt contenta amb el treball que han fet.
Estem estudiant la categorització social. Què es una categoria social? Es una cosa molt propera. Les gastem cada dia i sobre tot ens insteressa saber com es creen i com s’utilitzen. Luc Boltanski, en 1982, va escriure un text clau per abordar aquest tema. «Les Cadres» on exposà tota una investigació al voltant del sorgiment d’aquesta nova categoria social que en Espanya es va coneixer com «yuppies». Ara podriem fer un treball similar amb els «realfooders». Mireu com presenta la nova «especie» Carlos Rios en su facebook. El sorgiment d’aquesta categoria veu d’un marc més ample: Mirem aquesta xarrada de Aitor Sánchez o aquest llibre d’Isabelle Saporta que es titula «Comer puede matar».
«Contràriament a una concepció elitista, el sentit comú no és de cap manera «ignorància» o pensament il·lògic o erroni. De fet, és un ric coneixement, un pensament estructurat, una espècie de ciència popular. Ha de ser bastant coherent perquè el llenguatge i la nostra vida diària depenen d’aquests coneixements de sentit comú. Per açò defense la valorització i l’estudi del sentit comú del qual depenen la majoria de les nostres pràctiques socials”. Aquest paràgraf és un extracte d’aquesta entrevista Commentvoit-onlemondeRepresentationssocialesetrealite
Es tracta d’una entrevista realitzada al juny de 1998 i reeditada per la revista francesa Sciences Humaines a l’octubre de 2017. Ara que estem acabant de llegir l’obra «Actos de Significado» de Jerome Bruner podem apreciar les connexions existents entre el concepte de psicologia popular de Jerome Bruner i la teoria de les representacions de Moscovici que ens proposem conèixer en les pròximes setmanes.
Ací teniu una llarga entrevista amb un Jerome Bruner que ronda ja els noranta anys i que s’ha convertit en una referència a la psicologia mundial: Entrevista amb Bruner