Prejucidi subtil per l’orientació sexual i la idea de raça

Ara que estem estudiant la nova fisonomia del racisme i el funcionament dels prejudicis en general, hem estat discutint a classe sobre dues questions interessants. L’orige de la idea de raça i el prejudici per raons d’orientació sexual. Sobre les dues questions vull compartir amb vosaltres dos articles. Un article “The_idocy_of_race publicat en 1994 por Ivan Hannaford sobre l’orige de la idea de raça. Hannaford és un expert de prestigi internacional en aquest àmbit, autor d’un llibre molt interessant que malhauradament no està traduit. A més a més teniu un article molt recent sobre una investigació realitzada per Fernando Molero i col.laboradors (UNED) sobre el prejudici subtil i manifest vers gays i lesbianes. L’article acaba de ser publicat en psychotema, també en anglés, i podria explicar part del debate que teniem l’altre dia a classe.

Comments

L’estudi de l’obediència per Stanley Milgram

Es coneix com a experiment de Milgram una sèrie d’experiments de psicologia social portats a terme per Stanley Milgram, psicòleg de la Universitat Yale, descrits en un article publicat el 1963 a la revista Journal of Abnormal and Social Psychology sota el títol “Behavioral Study of Obedience” (Estudi del comportament de l’obediència) i resumits el 1974 al seu llibre Obedience to authority. An experimental view (Obediència a l’autoritat. Un punt de vista experimental ). La finalitat de la prova era mesurar la disposició d’un participant a obeir les ordres d’una autoritat encara que poguessin entrar en conflicte amb la seva consciència personal. L’investigador persuadeix el participant perquè doni el que aquest creu que són descàrregues elèctriques doloroses a un altre subjecte, que és un actor que simula rebre-les. Molts participants van continuar donant descàrregues malgrat les súpliques de l’actor perquè no ho fessin. Els experiments van començar el juliol de 1961, tres mesos després que Adolf Eichmann fos jutjat i sentenciat a mort a Jerusalem per críms contra la humanitat durant el règim nazi a Alemanya. Milgram va idear aquests experiments per respondre a la pregunta: Podria ser que Eichmann i el seu milió de còmplices en l’Holocaust només estiguessin seguint ordres? Podríem anomenar-los còmplices a tots? En aquest enllaç podeu veure un video de l’experiment original i en aquest altre una replica molt més recent, de 2009! Sorprenent, eh?

Comments

El treball: funcions identitaries i expressives

 

La pel.licula “Los Lunes al sol” (2002) de Fernando León de Aranoa incideix sobre les funcions identitaries i expressives del treball. El treball és el motor d’una bona part de la activitat física i mental dels individus com ja va assenyalar Jahoda en 1972. L’actual crisi de la ocupació planteja problemes tan greus en l’àmbit psicosocial com en l’econòmic. El psicopatoleg francés Cristophe Dejours explica en aquesta entrevista com el treball és un element central en la nostra identidad i com la identitat és l’armadura de la nostra salut mental”. Altres investigacions importants mostren les conseqüencies en materia de salut de la injusticia al treball.

Comments

Rercerca identitaria i crítica política

Amb aquest documental podem coneixer a la filósofa Beatriz Preciado, qui es planteja la recerca identitaria com un fenómen clau al pensament contemporani.

Comments

Philipe Davezies: “Quan no es pot explicar qué es fa a la feina estem davant d’un patiment important”

En una entrevista recent el expert en salut laboral, Philippe Davezies, metge i professor de Salut i Treball a la Universitat Claude Bernard (Lió), plantejava que la servilització del món del treball, és a dir, treballar al ritme de la demanda, individualitza i enfosqueix el treball: “Quan la demanda és l’element que organitza el treball, passem d’un món previsible, on el treball es podia planificar, a un món imprevisible on els treballadors van a haver de mobilitzar tot un seguit de capacitats i competències per resoldre problemes diferents cada dia. Això, que podia ser positiu, no ho és si afegim el fenomen de la intensificació del treball: la demanda excedeix amb molt el temps disponible. En aquesta situació ens trobem dos fenòmens. D’una banda, els treballadors s’enfronten a tot un seguit de dilemes ètics: quan decideixen com treballar el que fan no és considerar com van a obtenir un millor resultat, sinó decidir què van a prendre en consideració i què van a deixar passar”

Comments

« Pàgina anterior« Previous entries « Pàgina anterior · Pàgina següent » Next entries »Pàgina següent »