Los caminos de la vida

A voltes una cançó diu més que mil paraules. Per què no començar amb música?

Comments

Comme d’habitude

Aquest curs vaig a reflexionar amb el meu alumnnat del Grau de Treball Social, sobre els factors psicosocials de l’adultessa i la vellea. Sense dubte, l’adultessa temprana (20-40 anys) és un moment on l’establiment de lligams afectius estables és molt important. Així ho assenyalà Erickson quan identificà com una de les etapes clau del cicle vital, la que es caracteritza per la recerca de l’intimitat amb un altre. Erikson planteja que els adults cerquen una conexión recíproca i propera amb un altre. He incorporat al meu material docent les estadístiques que dona el INE sobre ruptures de parella. El debat està servit: Indica el increment de les ruptures de parella que la parella és meyns important per les persones hui en dia, o és més bé tot el contrari? Algunes autores i autors s’inclinen més prompte per la segona opció: l’afectivitat té ara per ara una centralitat major en la vida de les persones i és ahí on es troba l’explicació a les ruptures: “si una relació no proporciona l’afecte desitjat millor deixar-la”. Pense que una bona manera de començar a reflexionar sobre els canvis socials que s’han produit en aquest sentit és el tema » Comme d’habitude – Claude François» https://www.youtube.com/watch?v=n5BAXIcseak

Comments

5.000 mujeres mueren al año en el mundo para «limpiar» el honor de una familia

Los datos son del Fondo de Población de Naciones Unidas. Sospechas de que la mujer ha perdido la virginidad antes del matrimonio e incluso el haber sido violada pueden ser motivo para justificar el crimen. No hacen falta pruebas, un rumor basta. La justificación de estos crímenes es salvar el honor de la familia. La familia cree que tiene que matar a la considerada culpable a la vista y conocimiento de todos. Me intriga esa utilización colectiva del sujeto familia: «la familia cree». ¿También los hijos e hijas de esas mujeres? ¿También sus hermanos y hermanas? ¿También sus madres? ¿La familia cree? ¿Quién es el sujeto real, individual o colectivo, qué sostiene esa creencia? ¿Cómo y por qué lo hace? Hemos de desvelar estos mecanismos. La psicología social tiene respuestas, pero no se ha parado demasiado a explicar estos fenómenos. Hace tiempo que autores como Darío Paez y Juan Antonio Pérez han planteado que la cultura del honor está detrás del uxoricidio, pero hay más, es una determinada representación social de la familia y de la pureza del grupo, lo que sostiene la ideología patriarcal que mata a las mujeres.
Podéis leer más en este enlace

Comments

Coto Talens: «la violència masclista s’exerceix en nom de l’amor i s’acepta en nom de l’amor»

HUEVO-FRITO-POR-TÍ-copiaEl passat 16 d’abril la experta en violència de gènere, Coto Talens, va tenir un encontre amb els meus alumnes del Grup D de l’assignatura «Psicologia Social de la Família». Estem acabant el curs i ara toca tenir contacte amb diferents professionals que actuen a l’àmbit de la familia des de diferents perspectives. La primera de les convidades, gràcies a la col.laboració de la Unitat d’Igualtat de la Universitat de València va ser Coto Talens.

L’experiència resultà molt enriquidora. Coto ens va explicar com una de les peculiaritats de la violència de gènere -o també denominada violència masclista- és que s’exerceix i s’acepta en nom de l’amor». Desde la psicologia social és un repte analitzar com els diferents mites sobre l’amor romàntic han construit una representació social de l’amor que afavoreix conductes d’alienació i violència en els subjectes.

Amb altres tipus de violència, la violència de gènere, té en comú ser un càstig a la desobediència, és ideològica i consisteix en tractar al subjecte com un objecte. Amb la Teoria de l’ou fregit, Coto Talens va explicar com funcionen les relacions asimètriques i com el esser humà «A» que és tractat com un objecte (i acaba entenet-se a sí mateixa com un objecte) queda atrapat i anulat al mig de l’espai vital del subjecte «B», un espai vital que és representa mitjançant la metàfora del rovell d’un ou fregit.»El rovell de l’ou fregit és per a la dona que és tractada com un objecte un espai plé de normes que la aïlla del seu entorn. És una frontera invisible que trenca els vincles de la dona amb el seu entorn de suport» va explicar Coto Talens.

Comments (3)

¿La soltería es más saludable?

Cinco razones para afirmar que la soltería es más saludable. Este artículo revisa los trabajos publicados en las revistas científicas que son referencia en psicología social de la familia. Lo comentaremos en clase.

Comments

« Pàgina anterior — « Previous entries « Pàgina anterior · Pàgina següent » Next entries » — Pàgina següent »