Archive foroctubre, 2026

El concepte de Framing en l’Acampada de València

Un politòleg que no conec personalment ha aplicat el concepte de framing o enquadrament que ja hem estudiat en el Tema 2 per explicar el que passa amb les diferents estratègies informatives sobre l’acampada de València. He pensat que us pot ajudar a repassar-ho i, en tot cas, a veure com la psicologia social que estudiem en classe té aplicació en la vida real. Ací us deixe el seu vídeo en Instagram:

https://www.instagram.com/reels/DehCln0NnPS/

Comentaris

La teatralització de la política es pot mesurar: ho hem fet i EL PAÍS ho conta

El dissabte 10 d’octubre, el diari EL PAÍS publicà una notícia que presenta els resultats de la nostra investigació sobre la teatralització del discurs parlamentari a Espanya. El punt de partida és un concepte proposat per Xavier Coller, catedràtic de Ciència Política de la UNED, en el llibre La teatralización de la política en España. La nostra aportació ha sigut operacionalitzar este concepte amb eines de processament del llenguatge natural, és a dir, convertir-lo en una mesura que es pot aplicar de manera sistemàtica a milers d’intervencions parlamentàries.

Com que vull que mireu l’article original a Parliamentary Affairs, no us en conte tot 😉 No més dir que partim de la distinció d’Erving Goffman entre l’escenari i el rerefons i hem mesurat la teatralització com el contrast entre allò que passa en el ple, l’escenari més visible i mediàtic, i allò que passa en espais més discrets com les comissions permanents legislatives. Esta manera de mesurar-la ens ha permés fer un estudi diacrònic que abasta de 1996 a 2023 i identificar el moment en què el fenomen es dispara.

El treball polític d’arribar a acords, de transformar el pluralisme polític en alguna cosa productiva, es fa en les comissions. Que hi haja més crítica negativa en les comissions que en el ple es pot interpretar com un indicador d’esta dinàmica. S’hi treballa amb més afany per arribar a acords i, per tant, els desacords es posen damunt de la taula. Així passava entre 1996 i 2008, la crítica negativa era més alta en les comissions que en el ple. Entre 2008 i 2017 es va equilibrar en els dos fòrums, però a partir de 2017 la crítica negativa s’ha disparat en el ple i ha baixat en les comissions. Interpretem este canvi com un indici d’una teatralització creixent del ple i com una transformació preocupant de la dinàmica parlamentària que pot estar explicant per què la ciutadania espanyola està perdent la confiança en el Parlament. Segons les dades de l’Eurobaròmetre, la confiança en el Parlament espanyol ha caigut 26 punts percentuals entre 2007 i 2024 (Comissió Europea, 2024): En 2007, el 52 % d’una mostra representativa de la població espanyola declarava que confiava en el Parlament espanyol, però en 2024 només ho feia el 26 %. Este fenomen no és exclusiu d’Espanya. A França, este percentatge ha baixat del 44 % al 22,5 %; a Bèlgica, del 68 % al 58 %, i a Alemanya, del 50,5 % al 42 %. També s’ha registrat un descens en països com Dinamarca, que tradicionalment mostra nivells alts de confiança en el seu parlament nacional, on la confiança ha caigut del 85 % al 68,5 %.

Comentaris