Estilos cognitivos y creencias políticas

La semana pasada estuvimos comentando en clase, a propósito de los trabajos de Adorno sobre la personalidad autoritaria, las investigaciones de Philip Tetlock sobre estilos cognitivos y creencias políticas. En este 1984 Cognitive Style and Political Belief Systemspodéis leer un artículo de Tetlock publicado en 1984 en el Journal of Personality and Social Psychology, en el que utiliza su concepto de “integrative complexity coding system” para analizar los discursos políticos de 89 diputados en las cortes británicas.  Tetlock en la actualidad se dedica más a analizar la capacidad predictiva de los expertos políticos y  una de sus últimas obras ha sido traducida al castellano por la editorial  “Capitan Swing”. ¡Buena lectura!

Comments

Prejucidi subtil per l’orientació sexual i la idea de raça

Ara que estem estudiant la nova fisonomia del racisme i el funcionament dels prejudicis en general, hem estat discutint a classe sobre dues questions interessants. L’orige de la idea de raça i el prejudici per raons d’orientació sexual. Sobre les dues questions vull compartir amb vosaltres dos articles. Un article “The_idocy_of_race publicat en 1994 por Ivan Hannaford sobre l’orige de la idea de raça. Hannaford és un expert de prestigi internacional en aquest àmbit, autor d’un llibre molt interessant que malhauradament no està traduit. A més a més teniu un article molt recent sobre una investigació realitzada per Fernando Molero i col.laboradors (UNED) sobre el prejudici subtil i manifest vers gays i lesbianes. L’article acaba de ser publicat en psychotema, també en anglés, i podria explicar part del debate que teniem l’altre dia a classe.

Comments

L’estudi de l’obediència per Stanley Milgram

Es coneix com a experiment de Milgram una sèrie d’experiments de psicologia social portats a terme per Stanley Milgram, psicòleg de la Universitat Yale, descrits en un article publicat el 1963 a la revista Journal of Abnormal and Social Psychology sota el títol “Behavioral Study of Obedience” (Estudi del comportament de l’obediència) i resumits el 1974 al seu llibre Obedience to authority. An experimental view (Obediència a l’autoritat. Un punt de vista experimental ). La finalitat de la prova era mesurar la disposició d’un participant a obeir les ordres d’una autoritat encara que poguessin entrar en conflicte amb la seva consciència personal. L’investigador persuadeix el participant perquè doni el que aquest creu que són descàrregues elèctriques doloroses a un altre subjecte, que és un actor que simula rebre-les. Molts participants van continuar donant descàrregues malgrat les súpliques de l’actor perquè no ho fessin. Els experiments van començar el juliol de 1961, tres mesos després que Adolf Eichmann fos jutjat i sentenciat a mort a Jerusalem per críms contra la humanitat durant el règim nazi a Alemanya. Milgram va idear aquests experiments per respondre a la pregunta: Podria ser que Eichmann i el seu milió de còmplices en l’Holocaust només estiguessin seguint ordres? Podríem anomenar-los còmplices a tots? En aquest enllaç podeu veure un video de l’experiment original i en aquest altre una replica molt més recent, de 2009! Sorprenent, eh?

Comments

El treball: funcions identitaries i expressives

 

La pel.licula “Los Lunes al sol” (2002) de Fernando León de Aranoa incideix sobre les funcions identitaries i expressives del treball. El treball és el motor d’una bona part de la activitat física i mental dels individus com ja va assenyalar Jahoda en 1972. L’actual crisi de la ocupació planteja problemes tan greus en l’àmbit psicosocial com en l’econòmic. El psicopatoleg francés Cristophe Dejours explica en aquesta entrevista com el treball és un element central en la nostra identidad i com la identitat és l’armadura de la nostra salut mental”. Altres investigacions importants mostren les conseqüencies en materia de salut de la injusticia al treball.

Comments

Rercerca identitaria i crítica política

Amb aquest documental podem coneixer a la filósofa Beatriz Preciado, qui es planteja la recerca identitaria com un fenómen clau al pensament contemporani.

Comments

« Previous entries Pàgina següent » Pàgina següent »